Riu Verd

2010-05-04T18:50:00.000-07:00

Sobre Riudarenes

04/05/10 02:00 - ESTER GÜELL. RIUDARENES (SELVA)

No m'identifico ni amb CiU ni amb PSC, però veient que, tants mesos després de la moció de censura, continuen fent-hi referència en articles d'opinió, em fa sentir vergonya veure com s'intenta fracturar el poble d'aquesta manera i no he pogut retenir més el meu malestar.

En primer lloc, em sembla un acte d'immaduresa política no assumir una realitat evident (el canvi de govern); en segon lloc, trobo molt greu que el partit de l'oposició no sigui capaç de tirar endavant la situació actual i contextualitzar els fets; i finalment, penso que és una irresponsabilitat gravíssima escriure articles amb tons agressius (algunes vegades mostrant preocupant dificultat per separar la vida política de la personal) o amb tan poc fonament, ja que es fan afirmacions sense arguments reals.

Per acabar, dir que tant equip de govern com oposició haurien d'aprendre a respectar-se, admetent els errors i els mèrits, tant propis com contraris.

Els residus orgànics no se separen en un de cada tres habitatges gironins i en el 17% no se separa vidre ni cartró

2010-03-04T10:29:00.000-08:00

Contenidors per diferents tipus de residus de Riudarenes

El motiu principal és que no hi ha cap servei de recollida a prop.

A gairebé un de cada tres habitatges de les comarques gironines (28,6%) no se separen els residus orgànics, al 16% tampoc no se separa el paper i el cartró i al 17,5 no se separa el vidre. Les últimes dades sobre els hàbits a les llars relacionats amb el medi ambient constaten que el principal motiu pel qual no es fa la separació de residus és perquè no hi ha cap contenidor de recollida selectiva a prop. Per contra, a més del 80% de les llars les medecines i les piles es dipositen al contenidor corresponent.

La proporció d'habitatges gironins on no se separen els residus orgànics és lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya, que arriba al 33,5%. En tots els casos, després del fet de no disposar de cap servi de recollida a prop, el segon motiu al·legat per no fer-ho és que no se'n generen prou i que la separació representa massa esforç. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, a les comarques gironines el 74% dels habitatges tenen a prop els contenidors de recollida selectiva de residus orgànics. Això vol dir tres de cada quatre habitatges.

La proporció és més alta quan es tracta de paper i cartró (85% dels habitatges), vidre (84%) i envasos de plàstic i metàl·lics (84%). Quan es tracta d'aquests productes, la proporció d'habitatges on no se separen és inferior a la dels residus orgànics. La separació de paper i cartró no es fa en un 16% dels habitatges de la demarcació; la de vidre, en un 17,5%, i la d'envasos de plàstic i metàl·lics, en un 16,4%. En tots els casos el motiu que s'al·lega és que no hi ha un contenidor a prop, seguit del fet que suposa un esforça massa gran.

Residus de vehicles

Els residus que generen els vehicles, com ara pneumàtics, olis i bateries, es deixen al taller o a la mateixa botiga que els ven en el 70% dels casos, mentre que els que es porten a la deixalleria no arriben al 10% dels que es generen. La proporció es manté semblant a tot Catalunya, tot i que a les comarques centrals s'opta més per portar els residus dels vehicles a la deixalleria. Dos de cada tres gironins fan servir el transport privat perquè no hi ha servei públic on van i per comoditat.

Piles, medecines i oli

La consciència sobre la recollida selectiva de residus és molt elevada en determinats productes. Així, a més del 80% dels habitatges gironins es dipositen els medicaments, les piles i les bateries en els punts de recollida específics. A més del 70% dels habitatges es fa el mateix amb els mobles i els electrodomèstics i al 60% amb els telèfons mòbils, la roba i el calçat. La recollida d'oli de cuina és la que registra un dels percentatges més baixos, ja que es fa al 39% dels habitatges.

CiU Riudarenes s'adhereix al manifest de Seny i Paisatge

2010-02-22T14:28:00.001-08:00

Des de la federació de CiU a Riudarenes, sempre hem defensat la necessitat que l’impacte de les infraestructures en el territori fos el més lleu possible, i salvaguardar tant el patrimoni natural i paisatgístic, com el social i cultural. És per això, que ens volem subscriure plenament a aquest manifest, que entenem que pretén ser un crit a la racionalitat i al sentit comú. Si en d’altres indrets es poden soterrar les línees, perquè a casa nostra no? Els nostres drets com a ciutadans i els de les generacions venidores ens fan mereixedors del mateix tracte i la mateixa llibertat, i hem d’aconseguir la preservació del nostre entorn, a pesar de les pressions del progrés i el propi benestar. La fisonomia de les nostres contrades no es pot veure coartada i mutilada.

Cal trobar els mitjans, i no val l’excusa dels diners o elevats costos perquè hi arrisquem massa com per anar a estalviar-nos un grapat d’euros. Aquestes actuacions, si s’han de fer, que es facin a consciència. La nostra proposta és que la línea se soterri en la seva totalitat, de la mateixa manera que s’ha fet a França, o si més no, que, en aquells indrets menys sensibles, s’aprofitin els actuals corredors d’infraestructures. No volem més ferides en el territori que les imprescindibles; volem continuar gaudint del nostre entorn; volem conservar el patrimoni dels nostres avantpassats, per poder-lo deixar en mans de les futures generacions perquè també el puguin estimar, respectar-lo i conservar-lo. Volem que el nostre país sigui de primera, però que ho sigui en tots els sentits. No volem especulació, ni estalvis injustificats; volem unes infraestructures que es corresponguin amb el que som, un país modern, avançat tecnològicament, i amb una capacitat productiva suficient com per poder assumir aquests reptes com cal. En definitiva, no volem que algú que no és d’aquí decideixi que els nostres diners s’han de fer servir per altres coses, i es malmeti el nostre territori per dilapidar aquest diners en altres inversions de dubtosa necessitat a reu de l’Estat espanyol. El nostre esforç s’ha de poder invertir en el nostre territori en la dimensió necessària per poder continuar sent un país de primera. Qualsevol altra cosa no seria res més que afegir un nou greuge als molts que el nostre país ha patit i continua patint.

La poca comprensió lectora del senyor Nicolau.

2010-01-11T12:22:00.001-08:00

Senyor Nicolau, o vostè o bé la persona que l'ha assessorat, que, per les contradiccions que té la carta, tot fa pensar que és el senyor Gironès, no ha entès el significat del nostre escrit a la Riudevista.

Nosaltres no hem dit mai que l'actual president del Consell Comarcal de la Selva, el senyor Gironès, no estigui legitimat pel càrrec que ocupa, entre altres coses, perquè és gràcies al suport de CIU. El que expressàvem en el nostre escrit, precisament, és tot el contrari, ja que el que dèiem és que si ell se sent legitimat per ser president d'un ens sense formar part de la llista més votada, igual de just és que el senyor Colomé dirigeixi el govern municipal de Riudarenes, i afegíem que no entenem com pot ser que el senyor Gironès critiqui aquest fet, quan ell és el president del Consell Comarcal en unes condicions essencialment idèntiques: ocupa un càrrec de presidència sense ser la llista més votada.

El senyor Colomé és alcalde a causa d’un pacte tan vàlid i legítim com el que es va fer al Consell Comarcal; en aquest cas, però, amb un regidor no adscrit que va plegar d'AIR-PSC per culpa de la incompetència del senyor Gironès per mantenir el seu govern unit i, com vostè sabrà, tots els que li van donar suport són regidors elegits pels ciutadans de Riudarenes. Per tant, no s'entén, de cap de les maneres, que vostè al·ludeixi a aquest pacte com a cop d'estat, una expressió que l'ubica a l'esfera de la crítica exagerada per manca d'arguments.

Pel que fa a la referència que vostè fa del nostre espai a la revista, tampoc entenem què vol dir amb: “que la paguem entre tots”, ja que nosaltres, com totes les associacions i partits municipals, disposem d'un espai per expressar el nostre parer, i no entenem què ens vol retreure amb això. Potser és que li agradaria privar-nos del nostre dret a opinar?, o és que creu que qui opina contra la política del senyor Gironès no té dret a sortir a la revista?

Per últim, sàpiga que, encara que ja ho hem dit mil vegades, no tenim res personal contra ningú de Riudarenes. Vostès han optat per l'únic argument de dir que tenim mania al senyor Gironès. Nosaltres només critiquem el que no ens agrada de la seva política i, al mateix temps que ho fem, desitjaríem que ens respongués totes les qüestions que plantegem en l’escrit a què fa referència, ja que no ens en contesta cap: ni sobre el tema dels rellotges, ni sobre l'asfaltatge de casa seva, ni dels beneficis o contraprestacions que anunciava amb la MAT, ni de tants altres temes que mencionem, ni vostè en la seva carta, ni el senyor Gironès. Fins i tot, el senyor Gelmà, que sovint signa cartes gairebé calcades a la seva, mai ens explica res de tot el que se'ls planteja; senzillament, es dediquen a dir que mentim, doncs demostrin-s’ho!

Grup municipal de CIU a Riudarenes

Riudarenes crearà un centre d´estudi de totes les zones humides de la Selva

2010-01-11T07:06:00.000-08:00

Adif està arreglant aquesta zona per fer la futura
via verda de Riudarenes a la riba del riu Esplet.

La seu de l'ecomuseu s'ubicarà als baixos dels nous pisos de protecció oficial i el consistori preveu inaugurar-lo d'aquí un any i mig.

Riudarenes comptarà a partir de l'any 2011 amb un ecomuseu de les zones humides de la comarca, un centre d'interpretació d'aquests indrets tan característics de la plana de la Selva que tenen com a referència dos espais: els estanys de Sils i la Camparra, ubicada a Riudarenes mateix i reconeguda per la presència de tortugues d'estany (Emys orbicularis).

L'ecomuseu s'instal·larà als baixos dels pisos de protecció oficial de Can Campà, que s'han de començar a construir d'aquí poc i que es preveuen acabar d'aquí un any i mig. En aquest local municipal hi haurà una sala d'exposicions, un auditori i despatxos, on s'acabarà ubicant part de la Fundació Emys, afirma el batlle, que recorda que aquesta entitat "està molt ben relacionada amb tot el país i amb altres comunitats, i atraurà molta gent a Riudarenes".

A més, pretén convertir-se en un centre de referència a la comarca, assegura l'alcalde de Riudarenes, Narcís Colomé (CiU), si bé inicialment serà d'escala més local.

L'ens encarregat del funcionament d'aquest ecomuseu, tot i ser una iniciativa municipal, serà la Fundació Emys, que té la seva seu al poble i que es dedica a la recerca i conservació del patrimoni natural. Aquest projecte del centre d'interpretació de Riudarenes ha rebut una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de prop de 197.000 euros, que en total puja fins als 394.000 euros. El finançament de la resta de l'import anirà a càrrec del consistori.

Les zones humides són un patrimoni que s'està potenciant des de la comarca de la Selva per la riquesa dels seus ecosistemes. Les tortugues, amfibis i la flora seran representats i estudiats en aquest ecomuseu, on s'hi preveu en un futur també alguna vinculació amb el Consell Comarcal de la Selva.

D'altra banda, operaris de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) treballen des de fa uns dies a tocar el riu Esplet per adequar una pista que es convertirà en un via verda de gairebé dos quilòmetres de longitud, que anirà des de l'alçada del polígon fins a l'entrada del poble, passant per la riera de Santa Coloma de Farners. Aquesta és una de les compensacions que ha aconseguit Riudarenes pel pas del tren d'alta velocitat (TAV) pel seu terme municipal i que inicialment, segons el batlle, era de pocs metres, però finalment "se n'ha ?aconseguit una de més llarga i que passarà a costar-los uns 130.000 euros".

Els treballs que s'estan fent aquests dies són aplanar la pista i posar tubs per travessar els recs, una feina que es preveu enllestir d'aquí poc, explica el batlle. Aquest afegeix que, si bé s'obrirà ben aviat, "quan es pugui caldrà posar-hi el mobiliari necessari" per acabar-lo de dignificar.

Una de les altres millores que rep el municipi pel pas del TAV és que s'ampliarà la zona humida de la Camparra, amb una parcel·la que l'Adif expropiarà i donarà al municipi. La zona de la Camparra s'ha recuperat i restaurat gràcies a les actuacions de la Fundació Emys, afavorint l'establiment de comunitats de zones humides -tant vegetals com animals- i amb el pas del temps es va trobar encaixada entre zones urbanes i industrials.

La construcció de la planta de biomassa s'endarrereix per falta de subvencions

2009-12-28T05:39:00.000-08:00

La planta de biomassa que s'ha de construir a Santa Coloma no es farà de moment ja que anava condicionada a un ajut del fons europeu Feder que no ha arribat. Si hi havia expectatives de tenir la planta a punt entre el 2011 i el 2012, ara les previsions s'endarrereixen un any. A part del fons Feder, el projecte també està subvencionat des de la Generalitat i l'Estat. La que sí que va a bon ritme és la planta de compostatge, que s'espera que a final del 2010 estigui en funcionament.

Detecten una tortuga en perill d'extinció a la badia de Roses

2009-09-22T06:38:00.001-07:00

tortuga babaua


Foto: Generalitat de Catalunya

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient han detectat una tortuga babaua adulta, que serà catalogada com en perill d'extinció, a la badia de Roses.

En un comunicat, la Conselleria ha informat que la tortuga, detectada la setmana passada té més de 90 centímetres de closca i presentava bon estat de salut. No és excepcional observar tortugues al mar però és interessant que sigui un exemplar adult, ja que setembre marca la temporada de reproducció d'aquesta espècie i perquè no és habitual trobar aquesta espècie ("Caretta caretta").

Els tècnics han albirat la tortuga en el marc d'un programa de seguiment i monitoratge de la fauna amenaçada de les zones protegides d'importància internacional (ZEPA) litorals i marines. Els tècnics han fotografiat l'animal.

Cremen més de 8.500 hectàrees de vegetació aquest estiu a Catalunya

2009-09-18T11:12:00.001-07:00

Un total de 8.591,78 hectàrees de vegetació ha cremat aquest estiu a Catalunya, 3.001,97 de superfície forestal i 5.589,81 d'agrícola, en 407 incendis, segons ha informat avui la Conselleria de Medi Ambient en un comunicat.

La campanya de l'estiu s'ha caracteritzat per ser "molt dura en episodis d'alt risc" d'incendis, en què s'han cremat majoritàriament zones agrícoles, especialment camps de cereal a començaments de juny.

Segons Medi Ambient, la temporada s'ha definit per la seva "duresa meteorològica", agreujada per vents càlids del sud i vents de Ponent entre el 21 i el 30 de juliol. A la segona quinzena d'agost es va haver d'impedir dues vegades l'accés a alguns espais naturals.

Per demarcacions, a Lleida ha estat on més hectàrees s'han cremat: 5.145,15 hectàrees no forestals i 1.594,94 forestals; seguida de Terres de l'Ebre, 985,45 hectàrees forestals i 161,97 no forestals, i Barcelona, amb 238,50 hectàrees forestals i 213,65 no forestals. La que menys, Girona, amb 45,97 hectàrees forestals i 26,69 no forestals.

L'incendi més destacat va ser el del parc natural dels Ports, a Horta de Sant Joan (Tarragona), el dia 20 de juliol, en què cinc bombers van morir en les tasques d'extinció en quedar atrapats per les flames, un d'ells dies després a l'hospital, i un altre ha quedat ferit greu.

Controlar el foc va ser molt complicat a causa de l'orografia del parc, amb zones escarpades i de difícil accés per a les dotacions terrestres i pels continus canvis de vent, que van impedir diverses vegades als mitjans aeris sobrevolar la zona.

Segons dades dels Bombers de la Generalitat, l'incendi va mobilitzar 120 dotacions terrestres i 30 mitjans aeris, que durant una setmana van estar treballant els diferents flancs del foc, que va acabar calcinant 1.140 hectàrees i que no es va donar per extingit definitivament fins ahir a la nit.

Segons les investigacions dels Agents Rurals, la causa va ser un llamp que va caure en un arbre i que durant diversos dies va estar creant unes brases que van trobar el clima apropiat per créixer.

Pel nombre d'hectàrees cremades, el foc més important d'aquest juliol va ser el d'Agramunt (Lleida), el dia 17, en què a més va morir un avi després de caure per un terraplè. Van cremar en total 5.100 hectàrees, el 73% agrícola i el 27% restant, forestal, i van haver de desplaçar 80 dotacions terrestres i 20 mitjans aeris.

Proposen fer diverses consultes independentistes el 13 de desembre

2009-09-18T11:10:00.000-07:00

- Diferents entitats han proposat celebrar consultes sobre la independència de Catalunya el 13 de desembre. En el mateix sentit aquestes entitats proposen una moció estàndard per presentar als plens dels ajuntaments, un protocol organitzatiu per les entitats que organitzin el referèndum i utilitzar el domini referendumindependencia.cat per donar informació del procés. Les entitats convocants són les plataformes PDD, Sobirania i Progres, Deumil.cat, Sobirania i Justícia, la xarxa Osona Decideix, les Comissions Organitzadora i Avaladora de la consulta d'Arenys i les entitats MAPA, Catalunya Estat Lliure, Club FNEC, Plataforma per la Sobirania, CUPA Arbúcies i altres entitats locals.

Trias dóna suport a una eventual consulta sobiranista a Barcelona

2009-09-17T15:13:00.000-07:00

però no l'ha de promoure el consistori

El president de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, s'ha mostrat favorable a una eventual consulta popular sobre la independència de Catalunya, tot i que creu que no ha de ser el consistori el que la "promogui".

Trias ha coincidit en declaracions als mitjans amb el seu homòleg d'ERC, Jordi Portabella, que ahir va afirmar que donaria suport a una consulta com la que es va produir diumenge a Arenys de Munt (Barcelona) si la impulsessin entitats cíviques, tot i que el convergent no es va posicionar sobre si votaria a favor d'una proposta de referèndum presentada per ERC.

Preguntat sobre la qüestió, el tercer tinent d'alcalde d'Hisenda i Promoció Econòmica, Jordi William Carnes (PSC), ha assegurat que "no és tasca d'un govern municipal" impulsar consultes populars com aquesta, tot i que ha considerat "legítim" plantejar-les.

Per la seva banda, el president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, ha assegurat que un referèndum sobre la independència de Catalunya "no té cap sentit", i ha instat les forces municipals a centrar-se en els "problemes dels ciutadans".

possible moció de censura a Sils

2009-08-29T09:35:00.000-07:00

S'ha demostrat que els grups socialistes municipals són incapaços d'entendres amb ningú i van caient en molts pobles. Van ser ells qui van començar a desplaçar les llistes més votades, com els casos de Cassà o Amer, on ciu va guanyar i per una circumstància o altre no Governen. L'obessió socialista contra ciu va començar al no respectar la victòria convergent a la Generalitat, però de mica en mica s'ensorra aquesta diabólica obsessió del psc.

Estatut CiU insta evitar "elucubracions" sobre la sentència i ocupar-se més dels aturats i la crisi

2009-08-29T09:34:00.001-07:00

MADRID, 29 Ago. (EUROPA PRESS) -

El portaveu adjunt de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, recomana evitar "elucubracions" al voltant de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i les possibles respostes que han de donar-se, ja que segons la seva opinió allò prioritari és ocupar-se de la crisi econòmica.

En declaracions a Europa Press, Sánchez Llibre ha expressat la seva convicció que l'Estatut és constitucional però, el TC diu el contrari, entén que caldrà analitzar la sentència i estudiar quin ha de ser la reacció més adequada des de Catalunya, que en tot cas CiU vol que sigui unitària.

Això sí, ha subratllat que aquesta reflexió ha de fer-se una vegada produït l'error judicial, ja que considera que "fer elucubracions sobre el futur" no té sentit quan "hi ha problemes importantíssims de l'economia, amb cada dia més gent anant a l'atur i moltíssimes empreses tancant".

L'ATUR SÍ QUE ÉS PREOCUPACIÓ A CURT TERMINI

"La sentència, quan arribi arribarà, però allò que ens preocupa és la gent que pot anar a l'atur i que no arriba a final de mes. Fer suposicions del que passarà amb la sentència, cadascú s'ho trobarà, però CiU es vol ocupar de l'economia productiva, que hi hagi confiança, i que l'economia espanyola remunti --ha proclamat--. Aquesta és la nostra única preocupació a curt termini i no ens agrada fer futurisme sobre allo que passarà".

Preguntat per la petició del president del PP, Mariano Rajoy, perquè tots els partits es comprometin a acceptar la sentència sigui quina sigui i abans que es conegui, el dirigent de CiU ha recordat que el líder del PP és "el causant principal" del problema, perquè el seu partit va ser qui va recórrer l'Estatut davant del Constitucional.

"Que s'ocupi dels seus assumptes i de les qüestions que concerneixen el PP perquè CiU farà allò que hagi de fer, però no en base del que digui Rajoy", ha reblat, subratllant que serà una sentència "de gran envergadura" i de gran envergadura política" com per despatxar-la "d'un dia per a un altre".

A més, ha recordat que populars i nacionalistes mantenen visions "totalment oposades i contradictòries" sobre l'Estatut, ja que mentre que CiU és un dels autors del text, el PP ha estat qui l'ha recorregut davant del Constitucional. "Cadascun que s'ocupi dels assumptes polítics del seu partit", ha tancat.

COINCIDÈNCIA PP-ERC

De la mateixa manera, tampoc comparteix la idea d'ERC de promoure una manifestació prèvia a la sentència, i ha cridat l'atenció sobre el fet que siguin precisament el PP i ERC, els dos partits que van votar contra l'Estatut, els qui més estiguin encenent el debat de la sentència.

"Desgraciadament, en alguns aspectes de la política espanyola el PP i ERC es retroalimenten mútuament en determinats temes --s'ha lamentat--. Que segueixin discutint sobre el futur, però CiU vol viure la realitat, el present i els problemes de la gent".

ला वृंत दे रिउदारेनेस व पैर ल्लार्ग

2009-08-25T22:59:00.000-07:00

El Pacte Nacional per a les Infraestructures neix amb l'objectiu de planificar les grans obres a Catalunya fins al 2020, tant les que ha de fer l'Estat com la Generalitat, i contemplant la inversió prevista en cada cas. A les comarques gironines hi ha un reguitzell d'obres previstes, moltes de les quals ja fa molts anys que es reivindiquen, i que fan referència, sobretot, a projectes viaris i ferroviaris. En una primera fase, fins al 2015, es preveu el desdoblament complet de l'N-II, el túnel de Toses, el desdoblament de l'N-260 entre Figueres i Llançà i les obres del TAV entre d'altres, per part de l'Estat espanyol. Pel que fa a la Generalitat, i en la vessant ferroviària, es preveu el ramal de mercaderies de Girona –que ha de passar per Salt–, crear un sistema de rodalies entre Figueres i Blanes i un tramvia entre Flaçà i l'aeroport. En la planificació de les carreteres, hi ha obres ja en marxa com ara el desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll, de la C-31 entre Palamós i Platja d'Aro o de l'eix transversal. Hi ha altres projectes com ara l'ampliació a 4 carrils de la C-66 entre Besalú i Banyoles, completar l'autovia de l'anella de les Gavarres –entre Medinyà i Palafrugell, i també entre Llagostera i Girona, si bé en alguns casos no es preveu acabar-ho abans del 2015– o bé allargar l'autopista C-32 fins a Lloret.

Per més endavant, entre el 2015 i el 2020, es deixen obres com ara el condicionament de la C-63 entre Maçanet i la Vall d'en Bas, amb les variants de Riudarenes, Santa Coloma, Sils, Anglès, Amer, les Planes i Sant Feliu de Pallerols; el condicionament de la C-26 entre Berga i Ripoll, o l'eix transversal ferroviari, valorat en 5.500 milions.

A part de les obres en trens i carreteres, també s'inclouen altres projectes que afecten, sobretot, el Departament de Medi Ambient, com ara la millora de regadius del Baix Ter i de la Muga. També hi ha prevista la construcció i modernització d'equipaments de gestió de residus o bé l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes.

Intercepten una embarcació furtiva a la costa de Palafrugell (Girona)

2009-08-25T22:57:00.001-07:00

Els Agents Rurals van interceptar diumenge passat dia 22 d'agost, davant de la cova de Gispert, al terme municipal de Palafrugell (Girona), una embarcació esportiva que recollia uns tremalls, un art de pesca d'ús exclusiu per a pescadors professionals.

Els agents van seguir a l'embarcació fins que va ancorar a la cala Pedrosa del mateix municipi. Una vegada allà, dos agents de paisà es van identificar i van comprovar que dins hi havia sis persones, entre les quals hi havia el patró del vaixell. Llavors es van decomissar quatre tremalls de 25 metres cada peça i el peix que havien recollit durant tot el dia. A la mateixa inspecció de l'embarcació també es va decomissar un palangre, d'ús exclusiu per a professionals.

En total, els tripulants de l'embarcació havien pescat cinc quilos de peix, que va ser lliurat al centre geriàtric de la Bisbal d'Empordà.

Amb aquesta, ja són tres les actuacions que els Agents Rurals han portat a terme en el litoral de la comarca del Baix Empordà contra la pesca furtiva amb arts de captura que només poden usar els pescadors professionals.

Els tresors de Tutankhamon seran a Barcelona un mes més del previst

2009-08-25T22:45:00.000-07:00

L'exposició 'Tutankhamon, la tomba i els seus tresors', prolongarà la seva estada al Museu Marítim de Barcelona fins al 4 d'octubre, un mes més del previst inicialment, a causa de la gran afluència de públic. Des que es va obrir, el 6 de juny, l'han visitat 100.000 persones.

La mostra, que ocupa 2.000 metres quadrats, és una reproducció a escala original de tres de les quatre cambres funeràries del faraó egipci, i reuneix més de 1.500 rèpliques dels objectes que l'acompanyaven en el seu viatge al més enllà. Per recrear la tomba amb fidelitat van treballar, amb tècniques tradicionals, més de 100 artesans egipcis durant diversos anys.

El muntatge té una clara intenció didàctica i permet veure els tresors tal com els va trobar el descobridor Howard Carter el novembre del 1922. Les dues últimes setmanes s'ampliarà l'horari i es tancarà cada nit a les 22.00 hores.

Aclariment al Sr. Nicolau

2009-06-12T04:02:00.000-07:00

He de dir-li que l´afirmació que vostè fa, Sr. Nicolau, és falsa. La partida destinada a retribució de càrrecs electes (regidors i alcalde), per a l´exercici 2008, govern AIR-PSC, va ser de 50.000 €, mentre que, enguany, amb el govern de CiU ha estat de 45.200€, 4.800€ menys.

El meu salari com a alcalde és de 1.258,20€ nets al mes, el que suposa 1.500€ al mes bruts. El meu antecessor del grup AIR-PSC, els darrers 5 mesos va cobrar de mitjana 1.506,51€ nets en concepte d´indemnitzacions i no com a salari, com hauria de ser legalment, amb la corresponent retenció i seguretat social. Per tant, la remuneració que rebo és sensiblement inferior a la del Sr. Gironès.

La indemnització que els regidors a l´oposició perceben per assistir als plens, ara, és de 60€ per Ple, mentre que, en l´època del Sr. Gironès, era de 20€. És a dir, actualment aquests cobren 40€ més per Ple, tot i que la partida global és més baixa.

El Sr. Gironès, mentre va ser alcalde, va continuar exercint la seva professió de metge, la qual cosa havia de compatibilitzar amb les tasques de batlle. De la mateixa manera, jo concilio aquesta tasca pública amb la meva feina privada de constructor. La compatibilitat requereix una ocupació a temps parcial, per la qual cosa declaro una dedicació de 20 hores setmanals a les funcions de president del consistori, declaració que, tot i que és obligatòria, el Sr. Gironès no va fer mai.

Però és evident que qualsevol alcalde ho és les 24 hores del dia, i la seva dedicació, més enllà de les formalitats, ha de ser total.

Confio que aquest tema hagi quedat definitivament aclarit, ja que sent una qüestió sempre sensible per al ciutadà, ho és mes encara en èpoques de crisi com l´actual, i no s´ha de tractar de forma enganyosa com vostè ho fa.

Narcís Colomé Jordà

Alcalde de Riudarenes

Posen en marxa un pla de neteja que inclou la compra d'una màquina escombradora

2009-01-23T03:27:00.001-08:00

RIUDARENES

J.C.. Riudarenes.
L'Ajuntament de Riudarenes ha posat en marxa un pla de neteja de carrers i espais públics per aquest 2009 amb l'objectiu de millorar el servei, ja que, segons afirma l'alcalde, Narcís Colomé, «el sistema de neteja actual era bastant precari i calia renovar-lo». El pla preveu millores en la recollida de deixalles i de reciclatge. Com a primera actuació, el consistori ha comprat una màquina escombradora a través de l'empresa municipal Semursa, que, a banda «de fer més diligent i àgil la neteja, alliberarà els treballadors de feina», assegura l'equip de govern. L'alcalde informa també que es comprarà un camió de recollida de deixalles nou.

Naturalista

2009-01-22T12:11:00.000-08:00

Darwin, Charles Robert (1809-82) HIST. `darwin.wav', `play"]

Cèlebre naturalista anglès, autor de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural. Va néixer el 12 de febrer de 1809 en Shrewsbury, fill d'un metge i nét d'un famosos naturalista (Erasmus Darwin). Influenciat pel seu pare va emprendre estudis de medicina a Edimburg, que va abandonar aviat, i estudis de teologia a la universitat de Cambridge, on va aprofundir el seu interès per les ciències naturals. En la seva estada a Edimburg va ser crucial la seva amistat amb el professor de botànica J.T. Henslow, amb qui va travar una certa amistat malgrat la diferència d'edat i d'estatus acadèmic. La lectura de les obres de Alexander von Humboldt i de Herschel van aprofundir el seu interès per les seves afeccions naturalistes. Henslow li va proporcionar l'oportunitat d'embarcar-se en el Beagle, capitanejat per Fitz-Roy, com a naturalista oficial, en un viatge d'exploració científica per l'hemisferi sud (Cabo Verd, illes d'Amèrica del sud, illes Galàpagos, Brasil i Austràlia). Aquest viatge va resultar definitiu per a Darwin, ja que l'enorme quantitat i varietat d'observacions i de material biològic classificat durant aquesta travessia i, en especial, les observacions realitzades a les illes Galàpagos, van constituir el material a partir del qual Darwin va concebre la teoria de l'evolució de les espècies per mitjà de la selecció natural. Durant la travessia del Beagle, Darwin va escriure un minuciós diari naturalista que va ser publicat i que li va donar a conèixer en el món científic. No obstant això, encara que algunes de les idees bàsiques de la seva teoria evolutiva ja les va començar a concebre durant l'esmentada travessia, no seria fins a vint-i-tres anys més tard que Darwin publicaria de manera acabada la seva famosa teoria. Després del viatge, que va durar del 27 de desembre de 1831 al 2 d'octubre de 1836, es va establir a Londres, on va travar amistat amb científics de gran vàlua com l'eminent geòleg Charles Lyell, o els naturalistes Joseph Hooker i T.H. Huxley.

2008-12-26T06:06:00.000-08:00

El mes de setembre de 2008 a Riudarenes es va organitzar una pedalada popular contra el canvi climàtic. Aquest acte, que també es va fer en altres poblacions de Catalunya, va ser organitzat per l'associació ecologista Riu verd amb el suport de l'ajuntament de Riudarenes i la col·laboració de l'agrupació de defensa forestal.

Es va sortir del pavelló esportiu per anar cap a la carretera vella de Santa Coloma, passant pel mig del poble, fins a can Falqués. Es va arribar al carrer nou i es van enllaçar amb el carrer Sant Martí. Per recuperar forces es va fer un esmorzar davant el poliesportiu.

Hi van participar un total de 63 esportistes conscienciats de la importància que te l'ús de la bicicleta per moures.

Mou-te en Bici, mou-te amb el cap.

2008-09-20T09:03:00.000-07:00

Riu Verd s'ha presentat durant els actes de la festa major de Riudarenes com un grup de gent que vol formar una associació en defensa del medi.

En un manifest que hem llegit a cal Nan hem anunciat quines seran les nostres actuacions.

Aquesta iniciativa neix arrel dels atacs que pateix el nostre territori i per la necessitat que tots tenim d'adquirir consciència ecològica.