Sobre Riudarenes

04/05/10 02:00 - ESTER GÜELL. RIUDARENES (SELVA)

No m'identifico ni amb CiU ni amb PSC, però veient que, tants mesos després de la moció de censura, continuen fent-hi referència en articles d'opinió, em fa sentir vergonya veure com s'intenta fracturar el poble d'aquesta manera i no he pogut retenir més el meu malestar.


En primer lloc, em sembla un acte d'immaduresa política no assumir una realitat evident (el canvi de govern); en segon lloc, trobo molt greu que el partit de l'oposició no sigui capaç de tirar endavant la situació actual i contextualitzar els fets; i finalment, penso que és una irresponsabilitat gravíssima escriure articles amb tons agressius (algunes vegades mostrant preocupant dificultat per separar la vida política de la personal) o amb tan poc fonament, ja que es fan afirmacions sense arguments reals.

Per acabar, dir que tant equip de govern com oposició haurien d'aprendre a respectar-se, admetent els errors i els mèrits, tant propis com contraris.

Els residus orgànics no se separen en un de cada tres habitatges gironins i en el 17% no se separa vidre ni cartró

Contenidors per diferents tipus de residus de Riudarenes

El motiu principal és que no hi ha cap servei de recollida a prop.

A gairebé un de cada tres habitatges de les comarques gironines (28,6%) no se separen els residus orgànics, al 16% tampoc no se separa el paper i el cartró i al 17,5 no se separa el vidre. Les últimes dades sobre els hàbits a les llars relacionats amb el medi ambient constaten que el principal motiu pel qual no es fa la separació de residus és perquè no hi ha cap contenidor de recollida selectiva a prop. Per contra, a més del 80% de les llars les medecines i les piles es dipositen al contenidor corresponent.

La proporció d'habitatges gironins on no se separen els residus orgànics és lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya, que arriba al 33,5%. En tots els casos, després del fet de no disposar de cap servi de recollida a prop, el segon motiu al·legat per no fer-ho és que no se'n generen prou i que la separació representa massa esforç. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, a les comarques gironines el 74% dels habitatges tenen a prop els contenidors de recollida selectiva de residus orgànics. Això vol dir tres de cada quatre habitatges.

La proporció és més alta quan es tracta de paper i cartró (85% dels habitatges), vidre (84%) i envasos de plàstic i metàl·lics (84%). Quan es tracta d'aquests productes, la proporció d'habitatges on no se separen és inferior a la dels residus orgànics. La separació de paper i cartró no es fa en un 16% dels habitatges de la demarcació; la de vidre, en un 17,5%, i la d'envasos de plàstic i metàl·lics, en un 16,4%. En tots els casos el motiu que s'al·lega és que no hi ha un contenidor a prop, seguit del fet que suposa un esforça massa gran.

Residus de vehicles

Els residus que generen els vehicles, com ara pneumàtics, olis i bateries, es deixen al taller o a la mateixa botiga que els ven en el 70% dels casos, mentre que els que es porten a la deixalleria no arriben al 10% dels que es generen. La proporció es manté semblant a tot Catalunya, tot i que a les comarques centrals s'opta més per portar els residus dels vehicles a la deixalleria. Dos de cada tres gironins fan servir el transport privat perquè no hi ha servei públic on van i per comoditat.

Piles, medecines i oli

La consciència sobre la recollida selectiva de residus és molt elevada en determinats productes. Així, a més del 80% dels habitatges gironins es dipositen els medicaments, les piles i les bateries en els punts de recollida específics. A més del 70% dels habitatges es fa el mateix amb els mobles i els electrodomèstics i al 60% amb els telèfons mòbils, la roba i el calçat. La recollida d'oli de cuina és la que registra un dels percentatges més baixos, ja que es fa al 39% dels habitatges.

CiU Riudarenes s'adhereix al manifest de Seny i Paisatge

Des de la federació de CiU a Riudarenes, sempre hem defensat la necessitat que l’impacte de les infraestructures en el territori fos el més lleu possible, i salvaguardar tant el patrimoni natural i paisatgístic, com el social i cultural. És per això, que ens volem subscriure plenament a aquest manifest, que entenem que pretén ser un crit a la racionalitat i al sentit comú. Si en d’altres indrets es poden soterrar les línees, perquè a casa nostra no? Els nostres drets com a ciutadans i els de les generacions venidores ens fan mereixedors del mateix tracte i la mateixa llibertat, i hem d’aconseguir la preservació del nostre entorn, a pesar de les pressions del progrés i el propi benestar. La fisonomia de les nostres contrades no es pot veure coartada i mutilada.

Cal trobar els mitjans, i no val l’excusa dels diners o elevats costos perquè hi arrisquem massa com per anar a estalviar-nos un grapat d’euros. Aquestes actuacions, si s’han de fer, que es facin a consciència. La nostra proposta és que la línea se soterri en la seva totalitat, de la mateixa manera que s’ha fet a França, o si més no, que, en aquells indrets menys sensibles, s’aprofitin els actuals corredors d’infraestructures. No volem més ferides en el territori que les imprescindibles; volem continuar gaudint del nostre entorn; volem conservar el patrimoni dels nostres avantpassats, per poder-lo deixar en mans de les futures generacions perquè també el puguin estimar, respectar-lo i conservar-lo. Volem que el nostre país sigui de primera, però que ho sigui en tots els sentits. No volem especulació, ni estalvis injustificats; volem unes infraestructures que es corresponguin amb el que som, un país modern, avançat tecnològicament, i amb una capacitat productiva suficient com per poder assumir aquests reptes com cal. En definitiva, no volem que algú que no és d’aquí decideixi que els nostres diners s’han de fer servir per altres coses, i es malmeti el nostre territori per dilapidar aquest diners en altres inversions de dubtosa necessitat a reu de l’Estat espanyol. El nostre esforç s’ha de poder invertir en el nostre territori en la dimensió necessària per poder continuar sent un país de primera. Qualsevol altra cosa no seria res més que afegir un nou greuge als molts que el nostre país ha patit i continua patint.

La poca comprensió lectora del senyor Nicolau.

Senyor Nicolau, o vostè o bé la persona que l'ha assessorat, que, per les contradiccions que té la carta, tot fa pensar que és el senyor Gironès, no ha entès el significat del nostre escrit a la Riudevista.

Nosaltres no hem dit mai que l'actual president del Consell Comarcal de la Selva, el senyor Gironès, no estigui legitimat pel càrrec que ocupa, entre altres coses, perquè és gràcies al suport de CIU. El que expressàvem en el nostre escrit, precisament, és tot el contrari, ja que el que dèiem és que si ell se sent legitimat per ser president d'un ens sense formar part de la llista més votada, igual de just és que el senyor Colomé dirigeixi el govern municipal de Riudarenes, i afegíem que no entenem com pot ser que el senyor Gironès critiqui aquest fet, quan ell és el president del Consell Comarcal en unes condicions essencialment idèntiques: ocupa un càrrec de presidència sense ser la llista més votada.

El senyor Colomé és alcalde a causa d’un pacte tan vàlid i legítim com el que es va fer al Consell Comarcal; en aquest cas, però, amb un regidor no adscrit que va plegar d'AIR-PSC per culpa de la incompetència del senyor Gironès per mantenir el seu govern unit i, com vostè sabrà, tots els que li van donar suport són regidors elegits pels ciutadans de Riudarenes. Per tant, no s'entén, de cap de les maneres, que vostè al·ludeixi a aquest pacte com a cop d'estat, una expressió que l'ubica a l'esfera de la crítica exagerada per manca d'arguments.

Pel que fa a la referència que vostè fa del nostre espai a la revista, tampoc entenem què vol dir amb: “que la paguem entre tots”, ja que nosaltres, com totes les associacions i partits municipals, disposem d'un espai per expressar el nostre parer, i no entenem què ens vol retreure amb això. Potser és que li agradaria privar-nos del nostre dret a opinar?, o és que creu que qui opina contra la política del senyor Gironès no té dret a sortir a la revista?

Per últim, sàpiga que, encara que ja ho hem dit mil vegades, no tenim res personal contra ningú de Riudarenes. Vostès han optat per l'únic argument de dir que tenim mania al senyor Gironès. Nosaltres només critiquem el que no ens agrada de la seva política i, al mateix temps que ho fem, desitjaríem que ens respongués totes les qüestions que plantegem en l’escrit a què fa referència, ja que no ens en contesta cap: ni sobre el tema dels rellotges, ni sobre l'asfaltatge de casa seva, ni dels beneficis o contraprestacions que anunciava amb la MAT, ni de tants altres temes que mencionem, ni vostè en la seva carta, ni el senyor Gironès. Fins i tot, el senyor Gelmà, que sovint signa cartes gairebé calcades a la seva, mai ens explica res de tot el que se'ls planteja; senzillament, es dediquen a dir que mentim, doncs demostrin-s’ho!

Grup municipal de CIU a Riudarenes

Riudarenes crearà un centre d´estudi de totes les zones humides de la Selva

Adif està arreglant aquesta zona per fer la futura
via verda de Riudarenes a la riba del riu Esplet.

La seu de l'ecomuseu s'ubicarà als baixos dels nous pisos de protecció oficial i el consistori preveu inaugurar-lo d'aquí un any i mig.

Riudarenes comptarà a partir de l'any 2011 amb un ecomuseu de les zones humides de la comarca, un centre d'interpretació d'aquests indrets tan característics de la plana de la Selva que tenen com a referència dos espais: els estanys de Sils i la Camparra, ubicada a Riudarenes mateix i reconeguda per la presència de tortugues d'estany (Emys orbicularis).

L'ecomuseu s'instal·larà als baixos dels pisos de protecció oficial de Can Campà, que s'han de començar a construir d'aquí poc i que es preveuen acabar d'aquí un any i mig. En aquest local municipal hi haurà una sala d'exposicions, un auditori i despatxos, on s'acabarà ubicant part de la Fundació Emys, afirma el batlle, que recorda que aquesta entitat "està molt ben relacionada amb tot el país i amb altres comunitats, i atraurà molta gent a Riudarenes".

A més, pretén convertir-se en un centre de referència a la comarca, assegura l'alcalde de Riudarenes, Narcís Colomé (CiU), si bé inicialment serà d'escala més local.

L'ens encarregat del funcionament d'aquest ecomuseu, tot i ser una iniciativa municipal, serà la Fundació Emys, que té la seva seu al poble i que es dedica a la recerca i conservació del patrimoni natural. Aquest projecte del centre d'interpretació de Riudarenes ha rebut una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de prop de 197.000 euros, que en total puja fins als 394.000 euros. El finançament de la resta de l'import anirà a càrrec del consistori.

Les zones humides són un patrimoni que s'està potenciant des de la comarca de la Selva per la riquesa dels seus ecosistemes. Les tortugues, amfibis i la flora seran representats i estudiats en aquest ecomuseu, on s'hi preveu en un futur també alguna vinculació amb el Consell Comarcal de la Selva.

D'altra banda, operaris de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) treballen des de fa uns dies a tocar el riu Esplet per adequar una pista que es convertirà en un via verda de gairebé dos quilòmetres de longitud, que anirà des de l'alçada del polígon fins a l'entrada del poble, passant per la riera de Santa Coloma de Farners. Aquesta és una de les compensacions que ha aconseguit Riudarenes pel pas del tren d'alta velocitat (TAV) pel seu terme municipal i que inicialment, segons el batlle, era de pocs metres, però finalment "se n'ha ?aconseguit una de més llarga i que passarà a costar-los uns 130.000 euros".

Els treballs que s'estan fent aquests dies són aplanar la pista i posar tubs per travessar els recs, una feina que es preveu enllestir d'aquí poc, explica el batlle. Aquest afegeix que, si bé s'obrirà ben aviat, "quan es pugui caldrà posar-hi el mobiliari necessari" per acabar-lo de dignificar.

Una de les altres millores que rep el municipi pel pas del TAV és que s'ampliarà la zona humida de la Camparra, amb una parcel·la que l'Adif expropiarà i donarà al municipi. La zona de la Camparra s'ha recuperat i restaurat gràcies a les actuacions de la Fundació Emys, afavorint l'establiment de comunitats de zones humides -tant vegetals com animals- i amb el pas del temps es va trobar encaixada entre zones urbanes i industrials.

La construcció de la planta de biomassa s'endarrereix per falta de subvencions

La planta de biomassa que s'ha de construir a Santa Coloma no es farà de moment ja que anava condicionada a un ajut del fons europeu Feder que no ha arribat. Si hi havia expectatives de tenir la planta a punt entre el 2011 i el 2012, ara les previsions s'endarrereixen un any.  A part del fons Feder, el projecte també està subvencionat des de la Generalitat i l'Estat. La que sí que va a bon ritme és la planta de compostatge, que s'espera que a final del 2010 estigui en funcionament.

Detecten una tortuga en perill d'extinció a la badia de Roses

tortuga babaua

Foto: Generalitat de Catalunya

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient han detectat una tortuga babaua adulta, que serà catalogada com en perill d'extinció, a la badia de Roses.

   En un comunicat, la Conselleria ha informat que la tortuga, detectada la setmana passada té més de 90 centímetres de closca i presentava bon estat de salut. No és excepcional observar tortugues al mar però és interessant que sigui un exemplar adult, ja que setembre marca la temporada de reproducció d'aquesta espècie i perquè no és habitual trobar aquesta espècie ("Caretta caretta").

   Els tècnics han albirat la tortuga en el marc d'un programa de seguiment i monitoratge de la fauna amenaçada de les zones protegides d'importància internacional (ZEPA) litorals i marines. Els tècnics han fotografiat l'animal.