Detecten una tortuga en perill d'extinció a la badia de Roses

tortuga babaua

Foto: Generalitat de Catalunya

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient han detectat una tortuga babaua adulta, que serà catalogada com en perill d'extinció, a la badia de Roses.

   En un comunicat, la Conselleria ha informat que la tortuga, detectada la setmana passada té més de 90 centímetres de closca i presentava bon estat de salut. No és excepcional observar tortugues al mar però és interessant que sigui un exemplar adult, ja que setembre marca la temporada de reproducció d'aquesta espècie i perquè no és habitual trobar aquesta espècie ("Caretta caretta").

   Els tècnics han albirat la tortuga en el marc d'un programa de seguiment i monitoratge de la fauna amenaçada de les zones protegides d'importància internacional (ZEPA) litorals i marines. Els tècnics han fotografiat l'animal.

Cremen més de 8.500 hectàrees de vegetació aquest estiu a Catalunya

   Un total de 8.591,78 hectàrees de vegetació ha cremat aquest estiu a Catalunya, 3.001,97 de superfície forestal i 5.589,81 d'agrícola, en 407 incendis, segons ha informat avui la Conselleria de Medi Ambient en un comunicat.

   La campanya de l'estiu s'ha caracteritzat per ser "molt dura en episodis d'alt risc" d'incendis, en què s'han cremat majoritàriament zones agrícoles, especialment camps de cereal a començaments de juny.

   Segons Medi Ambient, la temporada s'ha definit per la seva "duresa meteorològica", agreujada per vents càlids del sud i vents de Ponent entre el 21 i el 30 de juliol. A la segona quinzena d'agost es va haver d'impedir dues vegades l'accés a alguns espais naturals.

   Per demarcacions, a Lleida ha estat on més hectàrees s'han cremat: 5.145,15 hectàrees no forestals i 1.594,94 forestals; seguida de Terres de l'Ebre, 985,45 hectàrees forestals i 161,97 no forestals, i Barcelona, amb 238,50 hectàrees forestals i 213,65 no forestals. La que menys, Girona, amb 45,97 hectàrees forestals i 26,69 no forestals.

   L'incendi més destacat va ser el del parc natural dels Ports, a Horta de Sant Joan (Tarragona), el dia 20 de juliol, en què cinc bombers van morir en les tasques d'extinció en quedar atrapats per les flames, un d'ells dies després a l'hospital, i un altre ha quedat ferit greu.

   Controlar el foc va ser molt complicat a causa de l'orografia del parc, amb zones escarpades i de difícil accés per a les dotacions terrestres i pels continus canvis de vent, que van impedir diverses vegades als mitjans aeris sobrevolar la zona.

   Segons dades dels Bombers de la Generalitat, l'incendi va mobilitzar 120 dotacions terrestres i 30 mitjans aeris, que durant una setmana van estar treballant els diferents flancs del foc, que va acabar calcinant 1.140 hectàrees i que no es va donar per extingit definitivament fins ahir a la nit.

   Segons les investigacions dels Agents Rurals, la causa va ser un llamp que va caure en un arbre i que durant diversos dies va estar creant unes brases que van trobar el clima apropiat per créixer.

   Pel nombre d'hectàrees cremades, el foc més important d'aquest juliol va ser el d'Agramunt (Lleida), el dia 17, en què a més va morir un avi després de caure per un terraplè. Van cremar en total 5.100 hectàrees, el 73% agrícola i el 27% restant, forestal, i van haver de desplaçar 80 dotacions terrestres i 20 mitjans aeris.

Proposen fer diverses consultes independentistes el 13 de desembre

- Diferents entitats han proposat celebrar consultes sobre la independència de Catalunya el 13 de desembre. En el mateix sentit aquestes entitats proposen una moció estàndard per presentar als plens dels ajuntaments, un protocol organitzatiu per les entitats que organitzin el referèndum i utilitzar el domini referendumindependencia.cat per donar informació del procés. Les entitats convocants són les plataformes PDD, Sobirania i Progres, Deumil.cat, Sobirania i Justícia, la xarxa Osona Decideix, les Comissions Organitzadora i Avaladora de la consulta d'Arenys i les entitats MAPA, Catalunya Estat Lliure, Club FNEC, Plataforma per la Sobirania, CUPA Arbúcies i altres entitats locals.

Trias dóna suport a una eventual consulta sobiranista a Barcelona

però no l'ha de promoure el consistori

El president de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, s'ha mostrat favorable a una eventual consulta popular sobre la independència de Catalunya, tot i que creu que no ha de ser el consistori el que la "promogui".

Trias ha coincidit en declaracions als mitjans amb el seu homòleg d'ERC, Jordi Portabella, que ahir va afirmar que donaria suport a una consulta com la que es va produir diumenge a Arenys de Munt (Barcelona) si la impulsessin entitats cíviques, tot i que el convergent no es va posicionar sobre si votaria a favor d'una proposta de referèndum presentada per ERC.

Preguntat sobre la qüestió, el tercer tinent d'alcalde d'Hisenda i Promoció Econòmica, Jordi William Carnes (PSC), ha assegurat que "no és tasca d'un govern municipal" impulsar consultes populars com aquesta, tot i que ha considerat "legítim" plantejar-les.

Per la seva banda, el president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, ha assegurat que un referèndum sobre la independència de Catalunya "no té cap sentit", i ha instat les forces municipals a centrar-se en els "problemes dels ciutadans".

possible moció de censura a Sils

S'ha demostrat que els grups socialistes municipals són incapaços d'entendres amb ningú i van caient en molts pobles. Van ser ells qui van començar a desplaçar les llistes més votades, com els casos de Cassà o Amer, on ciu va guanyar i per una circumstància o altre no Governen. L'obessió socialista contra ciu va començar al no respectar la victòria convergent a la Generalitat, però de mica en mica s'ensorra aquesta diabólica obsessió del psc.

Estatut CiU insta evitar "elucubracions" sobre la sentència i ocupar-se més dels aturats i la crisi

MADRID, 29 Ago. (EUROPA PRESS) -


El portaveu adjunt de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, recomana evitar "elucubracions" al voltant de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i les possibles respostes que han de donar-se, ja que segons la seva opinió allò prioritari és ocupar-se de la crisi econòmica.

En declaracions a Europa Press, Sánchez Llibre ha expressat la seva convicció que l'Estatut és constitucional però, el TC diu el contrari, entén que caldrà analitzar la sentència i estudiar quin ha de ser la reacció més adequada des de Catalunya, que en tot cas CiU vol que sigui unitària.

Això sí, ha subratllat que aquesta reflexió ha de fer-se una vegada produït l'error judicial, ja que considera que "fer elucubracions sobre el futur" no té sentit quan "hi ha problemes importantíssims de l'economia, amb cada dia més gent anant a l'atur i moltíssimes empreses tancant".

L'ATUR SÍ QUE ÉS PREOCUPACIÓ A CURT TERMINI

"La sentència, quan arribi arribarà, però allò que ens preocupa és la gent que pot anar a l'atur i que no arriba a final de mes. Fer suposicions del que passarà amb la sentència, cadascú s'ho trobarà, però CiU es vol ocupar de l'economia productiva, que hi hagi confiança, i que l'economia espanyola remunti --ha proclamat--. Aquesta és la nostra única preocupació a curt termini i no ens agrada fer futurisme sobre allo que passarà".

Preguntat per la petició del president del PP, Mariano Rajoy, perquè tots els partits es comprometin a acceptar la sentència sigui quina sigui i abans que es conegui, el dirigent de CiU ha recordat que el líder del PP és "el causant principal" del problema, perquè el seu partit va ser qui va recórrer l'Estatut davant del Constitucional.

"Que s'ocupi dels seus assumptes i de les qüestions que concerneixen el PP perquè CiU farà allò que hagi de fer, però no en base del que digui Rajoy", ha reblat, subratllant que serà una sentència "de gran envergadura" i de gran envergadura política" com per despatxar-la "d'un dia per a un altre".

A més, ha recordat que populars i nacionalistes mantenen visions "totalment oposades i contradictòries" sobre l'Estatut, ja que mentre que CiU és un dels autors del text, el PP ha estat qui l'ha recorregut davant del Constitucional. "Cadascun que s'ocupi dels assumptes polítics del seu partit", ha tancat.

COINCIDÈNCIA PP-ERC

De la mateixa manera, tampoc comparteix la idea d'ERC de promoure una manifestació prèvia a la sentència, i ha cridat l'atenció sobre el fet que siguin precisament el PP i ERC, els dos partits que van votar contra l'Estatut, els qui més estiguin encenent el debat de la sentència.

"Desgraciadament, en alguns aspectes de la política espanyola el PP i ERC es retroalimenten mútuament en determinats temes --s'ha lamentat--. Que segueixin discutint sobre el futur, però CiU vol viure la realitat, el present i els problemes de la gent".

ला वृंत दे रिउदारेनेस व पैर ल्लार्ग

El Pacte Nacional per a les Infraestructures neix amb l'objectiu de planificar les grans obres a Catalunya fins al 2020, tant les que ha de fer l'Estat com la Generalitat, i contemplant la inversió prevista en cada cas. A les comarques gironines hi ha un reguitzell d'obres previstes, moltes de les quals ja fa molts anys que es reivindiquen, i que fan referència, sobretot, a projectes viaris i ferroviaris. En una primera fase, fins al 2015, es preveu el desdoblament complet de l'N-II, el túnel de Toses, el desdoblament de l'N-260 entre Figueres i Llançà i les obres del TAV entre d'altres, per part de l'Estat espanyol. Pel que fa a la Generalitat, i en la vessant ferroviària, es preveu el ramal de mercaderies de Girona –que ha de passar per Salt–, crear un sistema de rodalies entre Figueres i Blanes i un tramvia entre Flaçà i l'aeroport. En la planificació de les carreteres, hi ha obres ja en marxa com ara el desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll, de la C-31 entre Palamós i Platja d'Aro o de l'eix transversal. Hi ha altres projectes com ara l'ampliació a 4 carrils de la C-66 entre Besalú i Banyoles, completar l'autovia de l'anella de les Gavarres –entre Medinyà i Palafrugell, i també entre Llagostera i Girona, si bé en alguns casos no es preveu acabar-ho abans del 2015– o bé allargar l'autopista C-32 fins a Lloret.

Per més endavant, entre el 2015 i el 2020, es deixen obres com ara el condicionament de la C-63 entre Maçanet i la Vall d'en Bas, amb les variants de Riudarenes, Santa Coloma, Sils, Anglès, Amer, les Planes i Sant Feliu de Pallerols; el condicionament de la C-26 entre Berga i Ripoll, o l'eix transversal ferroviari, valorat en 5.500 milions.

A part de les obres en trens i carreteres, també s'inclouen altres projectes que afecten, sobretot, el Departament de Medi Ambient, com ara la millora de regadius del Baix Ter i de la Muga. També hi ha prevista la construcció i modernització d'equipaments de gestió de residus o bé l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes.