La poca comprensió lectora del senyor Nicolau.

Senyor Nicolau, o vostè o bé la persona que l'ha assessorat, que, per les contradiccions que té la carta, tot fa pensar que és el senyor Gironès, no ha entès el significat del nostre escrit a la Riudevista.

Nosaltres no hem dit mai que l'actual president del Consell Comarcal de la Selva, el senyor Gironès, no estigui legitimat pel càrrec que ocupa, entre altres coses, perquè és gràcies al suport de CIU. El que expressàvem en el nostre escrit, precisament, és tot el contrari, ja que el que dèiem és que si ell se sent legitimat per ser president d'un ens sense formar part de la llista més votada, igual de just és que el senyor Colomé dirigeixi el govern municipal de Riudarenes, i afegíem que no entenem com pot ser que el senyor Gironès critiqui aquest fet, quan ell és el president del Consell Comarcal en unes condicions essencialment idèntiques: ocupa un càrrec de presidència sense ser la llista més votada.

El senyor Colomé és alcalde a causa d’un pacte tan vàlid i legítim com el que es va fer al Consell Comarcal; en aquest cas, però, amb un regidor no adscrit que va plegar d'AIR-PSC per culpa de la incompetència del senyor Gironès per mantenir el seu govern unit i, com vostè sabrà, tots els que li van donar suport són regidors elegits pels ciutadans de Riudarenes. Per tant, no s'entén, de cap de les maneres, que vostè al·ludeixi a aquest pacte com a cop d'estat, una expressió que l'ubica a l'esfera de la crítica exagerada per manca d'arguments.

Pel que fa a la referència que vostè fa del nostre espai a la revista, tampoc entenem què vol dir amb: “que la paguem entre tots”, ja que nosaltres, com totes les associacions i partits municipals, disposem d'un espai per expressar el nostre parer, i no entenem què ens vol retreure amb això. Potser és que li agradaria privar-nos del nostre dret a opinar?, o és que creu que qui opina contra la política del senyor Gironès no té dret a sortir a la revista?

Per últim, sàpiga que, encara que ja ho hem dit mil vegades, no tenim res personal contra ningú de Riudarenes. Vostès han optat per l'únic argument de dir que tenim mania al senyor Gironès. Nosaltres només critiquem el que no ens agrada de la seva política i, al mateix temps que ho fem, desitjaríem que ens respongués totes les qüestions que plantegem en l’escrit a què fa referència, ja que no ens en contesta cap: ni sobre el tema dels rellotges, ni sobre l'asfaltatge de casa seva, ni dels beneficis o contraprestacions que anunciava amb la MAT, ni de tants altres temes que mencionem, ni vostè en la seva carta, ni el senyor Gironès. Fins i tot, el senyor Gelmà, que sovint signa cartes gairebé calcades a la seva, mai ens explica res de tot el que se'ls planteja; senzillament, es dediquen a dir que mentim, doncs demostrin-s’ho!

Grup municipal de CIU a Riudarenes

Riudarenes crearà un centre d´estudi de totes les zones humides de la Selva

Adif està arreglant aquesta zona per fer la futura
via verda de Riudarenes a la riba del riu Esplet.

La seu de l'ecomuseu s'ubicarà als baixos dels nous pisos de protecció oficial i el consistori preveu inaugurar-lo d'aquí un any i mig.

Riudarenes comptarà a partir de l'any 2011 amb un ecomuseu de les zones humides de la comarca, un centre d'interpretació d'aquests indrets tan característics de la plana de la Selva que tenen com a referència dos espais: els estanys de Sils i la Camparra, ubicada a Riudarenes mateix i reconeguda per la presència de tortugues d'estany (Emys orbicularis).

L'ecomuseu s'instal·larà als baixos dels pisos de protecció oficial de Can Campà, que s'han de començar a construir d'aquí poc i que es preveuen acabar d'aquí un any i mig. En aquest local municipal hi haurà una sala d'exposicions, un auditori i despatxos, on s'acabarà ubicant part de la Fundació Emys, afirma el batlle, que recorda que aquesta entitat "està molt ben relacionada amb tot el país i amb altres comunitats, i atraurà molta gent a Riudarenes".

A més, pretén convertir-se en un centre de referència a la comarca, assegura l'alcalde de Riudarenes, Narcís Colomé (CiU), si bé inicialment serà d'escala més local.

L'ens encarregat del funcionament d'aquest ecomuseu, tot i ser una iniciativa municipal, serà la Fundació Emys, que té la seva seu al poble i que es dedica a la recerca i conservació del patrimoni natural. Aquest projecte del centre d'interpretació de Riudarenes ha rebut una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de prop de 197.000 euros, que en total puja fins als 394.000 euros. El finançament de la resta de l'import anirà a càrrec del consistori.

Les zones humides són un patrimoni que s'està potenciant des de la comarca de la Selva per la riquesa dels seus ecosistemes. Les tortugues, amfibis i la flora seran representats i estudiats en aquest ecomuseu, on s'hi preveu en un futur també alguna vinculació amb el Consell Comarcal de la Selva.

D'altra banda, operaris de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) treballen des de fa uns dies a tocar el riu Esplet per adequar una pista que es convertirà en un via verda de gairebé dos quilòmetres de longitud, que anirà des de l'alçada del polígon fins a l'entrada del poble, passant per la riera de Santa Coloma de Farners. Aquesta és una de les compensacions que ha aconseguit Riudarenes pel pas del tren d'alta velocitat (TAV) pel seu terme municipal i que inicialment, segons el batlle, era de pocs metres, però finalment "se n'ha ?aconseguit una de més llarga i que passarà a costar-los uns 130.000 euros".

Els treballs que s'estan fent aquests dies són aplanar la pista i posar tubs per travessar els recs, una feina que es preveu enllestir d'aquí poc, explica el batlle. Aquest afegeix que, si bé s'obrirà ben aviat, "quan es pugui caldrà posar-hi el mobiliari necessari" per acabar-lo de dignificar.

Una de les altres millores que rep el municipi pel pas del TAV és que s'ampliarà la zona humida de la Camparra, amb una parcel·la que l'Adif expropiarà i donarà al municipi. La zona de la Camparra s'ha recuperat i restaurat gràcies a les actuacions de la Fundació Emys, afavorint l'establiment de comunitats de zones humides -tant vegetals com animals- i amb el pas del temps es va trobar encaixada entre zones urbanes i industrials.

La construcció de la planta de biomassa s'endarrereix per falta de subvencions

La planta de biomassa que s'ha de construir a Santa Coloma no es farà de moment ja que anava condicionada a un ajut del fons europeu Feder que no ha arribat. Si hi havia expectatives de tenir la planta a punt entre el 2011 i el 2012, ara les previsions s'endarrereixen un any.  A part del fons Feder, el projecte també està subvencionat des de la Generalitat i l'Estat. La que sí que va a bon ritme és la planta de compostatge, que s'espera que a final del 2010 estigui en funcionament.

Detecten una tortuga en perill d'extinció a la badia de Roses

tortuga babaua

Foto: Generalitat de Catalunya

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient han detectat una tortuga babaua adulta, que serà catalogada com en perill d'extinció, a la badia de Roses.

   En un comunicat, la Conselleria ha informat que la tortuga, detectada la setmana passada té més de 90 centímetres de closca i presentava bon estat de salut. No és excepcional observar tortugues al mar però és interessant que sigui un exemplar adult, ja que setembre marca la temporada de reproducció d'aquesta espècie i perquè no és habitual trobar aquesta espècie ("Caretta caretta").

   Els tècnics han albirat la tortuga en el marc d'un programa de seguiment i monitoratge de la fauna amenaçada de les zones protegides d'importància internacional (ZEPA) litorals i marines. Els tècnics han fotografiat l'animal.

Cremen més de 8.500 hectàrees de vegetació aquest estiu a Catalunya

   Un total de 8.591,78 hectàrees de vegetació ha cremat aquest estiu a Catalunya, 3.001,97 de superfície forestal i 5.589,81 d'agrícola, en 407 incendis, segons ha informat avui la Conselleria de Medi Ambient en un comunicat.

   La campanya de l'estiu s'ha caracteritzat per ser "molt dura en episodis d'alt risc" d'incendis, en què s'han cremat majoritàriament zones agrícoles, especialment camps de cereal a començaments de juny.

   Segons Medi Ambient, la temporada s'ha definit per la seva "duresa meteorològica", agreujada per vents càlids del sud i vents de Ponent entre el 21 i el 30 de juliol. A la segona quinzena d'agost es va haver d'impedir dues vegades l'accés a alguns espais naturals.

   Per demarcacions, a Lleida ha estat on més hectàrees s'han cremat: 5.145,15 hectàrees no forestals i 1.594,94 forestals; seguida de Terres de l'Ebre, 985,45 hectàrees forestals i 161,97 no forestals, i Barcelona, amb 238,50 hectàrees forestals i 213,65 no forestals. La que menys, Girona, amb 45,97 hectàrees forestals i 26,69 no forestals.

   L'incendi més destacat va ser el del parc natural dels Ports, a Horta de Sant Joan (Tarragona), el dia 20 de juliol, en què cinc bombers van morir en les tasques d'extinció en quedar atrapats per les flames, un d'ells dies després a l'hospital, i un altre ha quedat ferit greu.

   Controlar el foc va ser molt complicat a causa de l'orografia del parc, amb zones escarpades i de difícil accés per a les dotacions terrestres i pels continus canvis de vent, que van impedir diverses vegades als mitjans aeris sobrevolar la zona.

   Segons dades dels Bombers de la Generalitat, l'incendi va mobilitzar 120 dotacions terrestres i 30 mitjans aeris, que durant una setmana van estar treballant els diferents flancs del foc, que va acabar calcinant 1.140 hectàrees i que no es va donar per extingit definitivament fins ahir a la nit.

   Segons les investigacions dels Agents Rurals, la causa va ser un llamp que va caure en un arbre i que durant diversos dies va estar creant unes brases que van trobar el clima apropiat per créixer.

   Pel nombre d'hectàrees cremades, el foc més important d'aquest juliol va ser el d'Agramunt (Lleida), el dia 17, en què a més va morir un avi després de caure per un terraplè. Van cremar en total 5.100 hectàrees, el 73% agrícola i el 27% restant, forestal, i van haver de desplaçar 80 dotacions terrestres i 20 mitjans aeris.

Proposen fer diverses consultes independentistes el 13 de desembre

- Diferents entitats han proposat celebrar consultes sobre la independència de Catalunya el 13 de desembre. En el mateix sentit aquestes entitats proposen una moció estàndard per presentar als plens dels ajuntaments, un protocol organitzatiu per les entitats que organitzin el referèndum i utilitzar el domini referendumindependencia.cat per donar informació del procés. Les entitats convocants són les plataformes PDD, Sobirania i Progres, Deumil.cat, Sobirania i Justícia, la xarxa Osona Decideix, les Comissions Organitzadora i Avaladora de la consulta d'Arenys i les entitats MAPA, Catalunya Estat Lliure, Club FNEC, Plataforma per la Sobirania, CUPA Arbúcies i altres entitats locals.

Trias dóna suport a una eventual consulta sobiranista a Barcelona

però no l'ha de promoure el consistori

El president de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, s'ha mostrat favorable a una eventual consulta popular sobre la independència de Catalunya, tot i que creu que no ha de ser el consistori el que la "promogui".

Trias ha coincidit en declaracions als mitjans amb el seu homòleg d'ERC, Jordi Portabella, que ahir va afirmar que donaria suport a una consulta com la que es va produir diumenge a Arenys de Munt (Barcelona) si la impulsessin entitats cíviques, tot i que el convergent no es va posicionar sobre si votaria a favor d'una proposta de referèndum presentada per ERC.

Preguntat sobre la qüestió, el tercer tinent d'alcalde d'Hisenda i Promoció Econòmica, Jordi William Carnes (PSC), ha assegurat que "no és tasca d'un govern municipal" impulsar consultes populars com aquesta, tot i que ha considerat "legítim" plantejar-les.

Per la seva banda, el president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, ha assegurat que un referèndum sobre la independència de Catalunya "no té cap sentit", i ha instat les forces municipals a centrar-se en els "problemes dels ciutadans".